Ocupació actual de la banda de TV

Freqüències destinades a la televisió

L’espectre radioelèctric és el mitjà de propagació usat pels sistemes de radiocomunicació.  La creixent demanda de serveis relacionats amb la telefonia mòbil, ha generat també una demanda de freqüències lliures a l’espectre radioelèctric a fi de poder-hi ubicar aquests serveis. Tot i això , l’actual ocupació de l’espectre no ofereix prou ample de banda per a poder-hi desenvolupar aquests serveis.

En el cas de la difusió de la televisió, actualment es destina la part de l’espectre que va dels 470 MHz als 862 MHz per a la retransmissió dels programes. Però un cop implementada la televisió amb tecnologia digital (TDT) i l’aturada definitiva de les emissions en tecnologia analògica, aquesta part de l’espectre radioelèctric no queda totalment ocupada, donant lloc a espais en buit, anomenats “White Spaces”.

Canals ocupats per la televisió a Catalunya

L’estàndard de Televisió Digital Terrestre utilitzat a Catalunya és el DVB-T (és l'estàndard més usat, i el que s'empra per tots els països europeus) fa servir una canalització de 8 MHz. Tal i com s'ha comentat, l'espectre de la TDT va dels 470 als 862 MHz, el que fa que existeixin 49 canals de 8 MHz. El primer canal, 470-478 MHz s’anomena canal 21; el següent canal 22 i així fins a l’últim, el canal 69.

A cada canal se l'anomena múltiple (cada múltiple transmet diversos programes de televisió a la vegada). Al'estat espanyol es fa una distinció entre tres tipus de múltiples: estatals, autonòmics i locals. A continuació és mostra una taula resum dels canals ocupats per cada tipus de múltiple, elaborades a partir de la informació de la web del Ministeri d’Indústria Energia i Turisme

Múltiples Estatals 

Província
Múltiple
Canal
Observacions
Barcelona
RGE
64
RGE2
31
MPE1
47
MPE2
27
MPE3
34
SFN67
67
*67 i 29 Collserola
SFN68
68
*68 i 23 Collserola
SFN69
69
*69 i 43 Collserola
Girona
RGE
64
RGE2
45
*39 Das i Greixer
MPE1
38
*47 Das
MPE2
32
MPE3
35
SFN67
67
SFN68
68
SFN69
69
Lleida
RGE
64
*61 Alpicat
RGE2
39/49
39 Pirineu /49 Plana
MPE1
47
MPE2
32
MPE3
35
SFN67
67
SFN68
68
SFN69
69
Tarragona
RGE
64
*61 Monte-Caro
RGE2
39/57
39 Ebre / 57 Camp
MPE1
47
MPE2
40
MPE3
35
SFN67
67
SFN68
68
SFN69
69


Múltiples Autonòmics

Província
Múltiple
Canal
Observacions
Barcelona
MUL1
61
MUL2
44
MUL AD
33
Girona
MUL1
60
*61 Jonquera , 37 Massanet Cabrenys
MUL2
52
MUL AD
36
Lleida
MUL1
58
*59 Punta Curull
MUL2
52/56
52 Plana /56 Pirineu
MUL AD
53
*51 Almatret, Punta Curull
Tarragona
MUL1
59
MUL2
36
MUL AD
51

Múltiples Locals

Classificació dels Múltiples d’àmbit Local

Denominació
Canal utilitzat
Superfície coberta (km2)
Província de Barcelona
Barcelona(1)
26
143.65
Granollers
40
500.94
Cornella Llobregat(1)
53
461.33
Igualada
37
175.84
Manresa
49
579.84
Mataró
24
304.25
Sabadell(1)
39
460.03
Vic
50
254.55
Vilanova Geltrú
30
340.36
Barcelona(2)
48
143.65
Cornella Llobregat(2)
46
461.33
Sabadell(2)
45
460.03
Província de Girona
Blanes
42
460.62
Figueres
26
131.93
Girona
39
297.12
Olot
51
220.37
Palafrugell
25
288.10
Província de Lleida
Balaguer
24
383.46
Lleida
50
468.75
Seu Urgell
55
623.15
Vielha Mijaran
51
494.77
Província de Tarragona
Reus
56
353.94
Tarragona
54
294.38
Tortosa
34
1359.27

Amb aquesta informació es va el·laborar la següent graella, contemplant l'ocupació teòrica dels canals de televisió per a cada zona de forma estimada. Els buits en blanc per a cada zona, representen els canals no-ocupats o TVWS, d'acord amb la previsió del desplegament dels multiples per demarcacions.














Un cop fet l'estudi teòric sobre la possible ubicació dels TVWS, el següent pas fou utilitzar una eina de planificació ràdio professional per simular amb exactitud l'abast real dels White Spaces.

Sobre l'autor:

Josep Vallverdú Guasch, estudiant d'Enginyeria Superior de Telecomunicació, ha realitzat aquest blog amb l'intenció de fer més accessible la informació i els resultats obtinguts en la realització del seu Projecte de Final de Carrera titulat "Mapa teòric de TV White Spaces de Catalunya". Aquest projecte ha estat realitzat sota la tutorització d'Anna Umbert Juliana, professora del Grup de Recerca de Comunicacions Mòbils (GRCM) adscrit al Departament de Teoria del Senyal i Telecomunicacions de la UPC