Després d'obtenir les simulacions de cobertura per a cadascun dels canals, es pot observar en la següent gràfica la potencialitat de la banda de la TDT a Catalunya, degut a la baix percentatge de territori cobert en la majoria dels canals destinats a l'emissió de televisió.
Tal i com es pot observar, gairebé tots els canals presenten un percentatge de l'àrea de Catalunya que resta sense emissió, pel que aquests TVWS poden ser aprofitables per a d'altres usos. En la següent gràfica (a sota) es mostra el número de canals agrupant-los segons la disponibilitat geogràfica del seu TVWS. Així s'agrupen diferents tipus de canals segons el seu White Space: canals amb un TVWS molt gran (àrea major al 90% de Catalunya) (que poden ser útils per aplicacions que requereixin cobrir gairebé la totalitat de Catalunya), canals amb un TVWS mitjà (àrea entre el 30% i el 70%)(que presenten la majoria de comarques disponibles), canals amb un TVWS baix (àrea entre el 10% i el 30%)(que poden resultar molt interessants per a serveis secundaris que comparteixin la mateixa freqüència en un conjunt de comarques o una província) i finalment, canals amb un TVWS gairebé nul o inexistent (àrea menor al 10%).
Un cop fet aquest primer anàlisi dels White Spaces canal a canal, es va decidir buscar TVWS amb un ample de banda major al de la canalització de la televisió (8 MHz). Per això es va combinar les simulacions de cobertura d'un canal amb les dels canals adjacents per tal d'obtenir cobertures TVWS de més ample de banda. Així combinant per exemple el canal 21 amb el 22 i veient les zones lliures d'emissió en els dos canals, obtenim un TVWS de 16 MHz (amb freqüència inicial a la freqüència inicial del canal 21 i freqüència final la freqüència final del canal 22).
Amb aquestes simulacions, es pot obtenir la següent taula, que ens permet saber el % de cobertura de cada TVWS. Cal destacar que les cobertures White Space amb un percentatge de cobertura menor al 20% (en vermell) ja no són d'interés, degut a que corresponen a zones aïllades i on la cobertura no hi és present degut al relleu orogràfic, per tant ja no s'han buscat els TVWS amb un ample de banda major a 160 MHz.
Tot i això es pot apreciar l'existència de TVWS amb un ample de banda gran i una àrea de cobertura aprofitable (per exemple el TVWS amb canal inicial 48 de 128 MHz, que compren 16 canals de TV consecutius i presenta una àrea disponible del 27%, o el TVWS de 56 MHz (7 canals) amb canal inicial 56, que cobreix una àrea del 60.9% del territori).
Com s’ha comprovat a la taula
anterior, es pot observar com disminueix la superfície de Catalunya que cobreix un
TVWS a mesura que combinem més canals per la creació d’aquest (és a dir,
ampliant el seu ample de banda). És interessant observar quina tendència
segueix aquesta disminució, calculant l’àrea de cobertura en mitjana segons
l’ample de banda dels WS. Aquesta tendència es pot observar en la gràfica presentada a continuació.
Com es pot observar, es
presenten dues gràfiques alhora. En primer lloc, en color vermell, s’uneixen
els punts que mostren la mitjana de superfície coberta per als TVWS d’un ample
de banda determinat, tenint en compte tots els TVWS que s’han calculat.
També es va creure convenient
de fer una distinció entre els TVWS calculats i els TVWS que es consideren
aprofitables, seguint el mateix criteri utilitzat fins ara, és a dir tenir una
cobertura del territori de Catalunya igual o superior al 20%. Aquesta altra gràfica (en verd) sols té en compte les cobertures que no estan representades en vermell
a la taula anterior.
En la gràfica que representa
la mitjana de territori cobert pels TVWS calculats (en vermell), es pot
apreciar com disminueix l’àrea coberta en mitjana a mesura que s’augmenta
l’ample de banda dels TVWS, i com es produeix un estancament a un valor al
voltant del 16%.
Com ja s’ha comentat, a
partir d’aquest valor d’àrea coberta, els WS no és d’utilitat ja que només
representa les àrees de difícil cobertura sense població. Per tant, s’ha
decidit no simular més cobertures de canals d’ample de banda superior als 160
MHz (cobertures White Space de 20
canals contigus), ja que no aportaven nova informació.
Per altra banda, s’observa
com la gràfica que representa la mitjana de territori cobert pels TVWS
aprofitables (>20%)(en verd), queda tallada a partir de 128 MHz, ja que, com
es pot comprovar en la taula 5.2 no existeix cap TVWS amb un ample de banda
superior que doni cobertura a més del 20% del territori estudiat.
A més a més s’ha volgut
representar una altra gràfica d’interès que ens permeti
conèixer la màxima cobertura de territori per a un ample de banda fixat dels
TVWS. Així doncs, aquesta gràfica ens permet conèixer la cobertura mínima de
territori garantida de TVWS per a un ample determinat, ja que s’ha representat
el percentatge de cobertura del TVWS que comprèn més territori de tots els White Spaces possibles per un determinat
ample de banda.
Per a una millor
interpretació d'aquesta última gràfica, cal afegir també que és
d’utilitat per a, donat un percentatge del territori per al qual es vol oferir
un servei secundari en el White Space,
conèixer l’ample de banda màxim del TVWS que compleixi aquest requeriment de
cobertura.
Per exemple, si es desitja
ubicar en l’espectre de la TV un servei secundari que doni cobertura a almenys
al 80% del territori, es poden usar TVWS de 8, 16,24 o 32 MHz, o si es vol
donar cobertura a almenys el 50% de Catalunya, es disposa de White Spaces de fins a 88 MHz que
compleixen aquestes especificacions.
